Que és l'art?

Quan vaig assistir a la classe de la Noemí van sorgir diferents qüestions sobre que era l'art i que pot fer l'art avui. Algunes definicions que em van cridar l'atenció i ens va proporcionar la Noemí van ser:

-"La esencia del arte consiste en otorgar a la vida durabilidad: que en el momento vacilante haya algo que permanezca" (Byung-Chul Han, 2019)

-"Hoy corremos el peligro de perder nuestra capacidad de distinguir la creación artística como la describe Proust de la creatividad estética que desemboca en una cancioncilla comercial, un diseño de automóvil o un éxito de ventas de temporada" (J.F. Martel, 2018).

 D'acord amb aquestes dues definicions, l'art ha de ser durador i ha de romandre estàtic quan s'esdevenen canvis. En el cas que aquest canviï ha de ser des d'una mirada transformadora i no inestable. Tal com explicava la Noemí, en algunes tribus consideren que l'espiritualitat és l'art. El fet de connectar amb alguna cosa ja és art. 

No obstant això, si ens parem a pensar en una de les expressions artístiques més habitual en la nostra societat, com és la musica, podem considerar que és art? Actualment, les cançons no es caracteritzen per tenir una durabilitat, ja que cada setmana sorgeixen noves i aquelles que fa dos dies van ser les més escoltades, avui deixen de ser-ho. Un exemple es pot veure en la fotografia adjuntada, on les llistes de cançons més escoltades es modifiquen dia a dia.

Si pensem que connectem amb elles crec que ens estem autoenganyant. Connectem amb una o dues cançons, però la resta és creativitat estètica, on el que es busca és que la cantem durant un temps, que sigui enganxosa i que comporti un benefici econòmic pel cantant. En canvi, quan pensem en altra expressió artística com són els quadres, aquests poden variar de museu, de ciutat o de país, però la seva essència artística continua allà. És a dir, no canvien, poden haver-hi nous quadres amb nous artistes, però en comptes de trepitjar-se, s'afegeixen i romanen junts, mostrant el valor de cadascun. 

Amb tot això, no vull dir que una expressió artística sigui millor que l'altre, però sí mostrar com s'ha comercialitzat més una que l'altre. Com a consumidores i creadores artístiques  tenim l'obligació de no deixar que es mercantilitzi la musica.