Hort d'en Tomàs
L'experiència de visitar l'hort d'en Tomàs va ser molt enriquidora, ja que va trencar tots els esquemes que tenia al cap. Al principi pensava que seria un hort com qualsevol altre, però quan vaig arribar i vaig veure que les plantes, flors i arbres estaven plantats de manera desordenada em vaig sorprendre. No entenia, quin sentit tenia que un llimoner estigues plantat a dalt de l'hort i un altre a baix. Pensava que d'aquesta manera únicament aconseguirien que no creixessin tots els arbres i que l'esforç que havien dedicat per plantar-los fos en va.
No obstant això, quan vam passejar per l'hort i després vam parlar amb el David, vaig veure com dins del desordre hi havia ordre. Ell no es planteja, un hort on estiguin totes les plantes ordenades, sinó un espai on cada planta pugui créixer on ella considera que és més adequat. Un aspecte que es pot extrapolar a la pràctica socioeducativa, pel fet que habitualment busquem un ordre perquè creiem que així facilitem la convivència entre participants i la nostra tasca com a professionals. La realitat és que moltes vegades hem de deixar que hi hagi un desordre, ja que això ens permet veure mancances o oportunitats que amb l'ordre no es poden veure. Per tal d'exemplificar-ho, si estem treballant a un CRAE i tota l'estona exigim silenci i que cadascú faci les seves tasques, clarament hi haurà un ordre, però si no ho fem, podrem observar com es relacionen entre els participants, quines dificultats mostren alguns d'ells i quina és la dinàmica que segueixen.
Continuant amb el tema de l'hort, he de dir que em va semblar força interessant la manera que tenen de fer les visites i la reflexió que es crea després d'aquestes. En el meu cas, he estat en dos recursos on s'utilitzava un hort com a eina socioeducativa. Tot i això, lluny de l'hort d'en Tomàs, crec que no donava lloc a cap mena de reflexió i s'usava més com una manera d'ensenyar a com tenir cura de les plantes. Per tant, crec que poder fer un recull de les experiències que havia tingut anteriorment i de l'hort d'en Tomàs, em pot ajudar al fet que en un futur pugui veure com adaptar els ensenyaments de cada hort i crear una experiència que sigui totalment transformadora.
No obstant això, quan vam passejar per l'hort i després vam parlar amb el David, vaig veure com dins del desordre hi havia ordre. Ell no es planteja, un hort on estiguin totes les plantes ordenades, sinó un espai on cada planta pugui créixer on ella considera que és més adequat. Un aspecte que es pot extrapolar a la pràctica socioeducativa, pel fet que habitualment busquem un ordre perquè creiem que així facilitem la convivència entre participants i la nostra tasca com a professionals. La realitat és que moltes vegades hem de deixar que hi hagi un desordre, ja que això ens permet veure mancances o oportunitats que amb l'ordre no es poden veure. Per tal d'exemplificar-ho, si estem treballant a un CRAE i tota l'estona exigim silenci i que cadascú faci les seves tasques, clarament hi haurà un ordre, però si no ho fem, podrem observar com es relacionen entre els participants, quines dificultats mostren alguns d'ells i quina és la dinàmica que segueixen.
Continuant amb el tema de l'hort, he de dir que em va semblar força interessant la manera que tenen de fer les visites i la reflexió que es crea després d'aquestes. En el meu cas, he estat en dos recursos on s'utilitzava un hort com a eina socioeducativa. Tot i això, lluny de l'hort d'en Tomàs, crec que no donava lloc a cap mena de reflexió i s'usava més com una manera d'ensenyar a com tenir cura de les plantes. Per tant, crec que poder fer un recull de les experiències que havia tingut anteriorment i de l'hort d'en Tomàs, em pot ajudar al fet que en un futur pugui veure com adaptar els ensenyaments de cada hort i crear una experiència que sigui totalment transformadora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada