Art urbà, espai públic i educació. Elements per a la transformació social

Un dels aspectes més rellevant a l'hora de desenvolupar un projecte és el model de gestió que s'utilitza. Habitualment, es fa ús del vertical pel fet que es creu que així es facilita la seva gestió i coordinació. Un exemple el podem observar en la majoria dels projectes on cada persona s'encarrega d'acomplir les tasques que se li han atribuït i al final hi ha una persona que ho supervisa tot. A més a més, les persones que practiquen o es relacionen amb l'art, no poden donar la seva opinió, simplement gaudeixen del que s'ha establert.

Des del meu punt de vista, és millor usar un model de gestió horitzontal, ja que promou la participació igualitària de professionals i participants. Així mateix, per donar peu a una transformació social s'ha d'escoltar la veu de les persones que hi formaran part, sinó únicament estarem donant resposta a les necessitats que nosaltres considerem que hi ha. Els i les participants no poden ser només consumidores de l'art, també han de ser les creadores. Elles han de poder contar a través de l'art allò que volen expressar. En altres paraules, és la seva experiència no la nostra.

Finalment, el model horitzontal pot fomentar la implicació de les i els participants. El fet que sàpiguen de primera mà quins recursos econòmics es disposa o les dificultats que existeixen per aconseguir-los, pot ajudar que hi hagi una major col·laboració per part de tothom. El mateix passa tant en l'hora de pensar idees, desenvolupar-les, executar-les com a l'hora final de difondre el projecte.